Cluster tonal

Un clúster és l'agregació consistent en un grup d'almenys tres notes ajdacents a distància de 2aM o 2am. És un acord musical dissonant que s'utilitza sobretot en música contemporània. El clúster no es pot considerar un acord, sinó una tècnica musical utilitzada per crear una forta tensió en un moment donat de la peça o orquestració.

El clúster pot ser tan tonal com atonal/cromàtic. El clúster tonal és aquell el qual l'agrupació de notes segueixen l'escala diatònica, mentre que a l'atonal hi entren notes que no són dins de l'escala diatònica. Per tant, si l'escala és de Do Major, el clúster tonal utilitzarà notes dins de l'escala de Do major (do-re-mi-fa-sol-la-si-do), però si el que es vol aconseguir és un clúster atonal, llavors disposem també de notes que són fora de l'escala de Do major (per exemple, do-do#-re-re#-mi).^[1] Cal recalcar, però, que hi ha una segona manera de classificar els clústers: depenent del tipus d'escala que s'estigui realitzant:

1. Si és una escala cromàtica: el clúster sonarà dissonant. Les notes disten un semito: do-do#-re-re#-mi.
2. Si és una escala diatònica: les notes poden estar un to a part les unes de les altres, resultant menys dissonant: do-re-mi-fa-sol.
3. Si és una escala pentatònica: les notes poden estar a una tercera distància i és menys dissonant: do-re-mi-sol (en el cas de la pentatònica major).
4. El mateix amb altres tipus d'escales (lidi,mixolidi,eoli,etc.). Per tant, dependrà del mode en el que s'estigui tocant.^[2]

Amb el piano és molt fàcil fer un clúster tonal. N'hi ha prou amb pitjar moltes tecles blanques a la vegada, amb tot el palmell de la mà, amb el puny o amb l'avantbraç, per abastar quantes més notes millor, perquè el que es pretén és crear una atmosfera sonora caòtica.^[3]